Era una de les finalitzacions de la meva jornada laboral com cualssevol altra...
Però aquesta seria l'última.
Cada vegada que he tornat cap a casa... es feia més fosc... ha estat un bon estiu!
SALUT!
31 d’ag. 2008
Tornant cap a casa...
The firefighter
Deixant-me enganyar per en Sergi, al final ho he fet.
Això és només el començament...
Com a anècdota, una jornada de pràctiques amb escuma:
Els meus companys de feina
Heus aquí amb qui he passat una bona part de l'estiu:
En Joan Ramón:
És de Valls (com els altres dos). Un tio collonut i súper fort perquè oposita per bomber... BONA SORT!!!
En Jordi:
A part de ser forestal, és aspirant a bomber voluntari. Per casualitats de la vida ha estat en la majoria de sortides que hem tingut que fer en el nostre torn.
En Sergi:
Tot un personatge, m'ha tocat els collons un rato! Però com li he estat dient durant tot l'estiu... jo no he anat tant al "gin·nasio" (notar el "gin·nasio" amb "n" geminada) i no ting "locà" (local en cristià) per anar amb el amics però igualment he sobreviscut!
Aquí el podem veure en plena jornada laboral:
FINS AVIAT!!!
SEGUR QUE ENS TORNEM A VEURE!
Sopar de bombers
El passat 18 d'Agost, tot conicidint amb la festa major del poble on estic de Forestal aquest estiu, Santa Coloma de Queralt, va tenir lloc el sopar de tot el personal del nostre parc i del de Sarral.
Heus aquí algunes de les imatges de tal sopar:
Davant meu...
De festa...
La nit pesa... i passa factura al pols. He perdut la pràctica al "fiesteo" i es nota...
La nit s'acaba (per mi, ja que vaig marxar abans...) però l'ambient no baixa.
I una de les cançons del final.
El comiat de l'Ana
Un article dedicat a tu.
Un cop més ens hem tingut que acomiadar. Si fins ara això implicaba que tu retornessis a casa (Barcelona) per que ens poguessim tornar a veure, aquesta vegada els dos marxem. No saber quan et tornaré a veure fa mal.
Perquè hi ha gent normal en l'entorn de cadascú.
Hi ha gent que millora la teva vida, t'escolta i t'ajuda.
Hi ha gent, que et completa, t'estima i estimes i que t'apropa a la felicitat.
I per sobre, estàs tu.
Després de formar part del millor estiu de la meva vida en diferents trobades, Platja d'Aro, sopar en aquell restaurant raro, Festa de la Birra de Vallbona, etc. el passat 13 d'Agost ens vam haver de tornar a dir adéu.
Per sort, la jornada va coincidir amb l'arribada de la Martina a Barcelona per agafar un avió l'endemà.
També des d'aquí una abraçada gegant i un súper petó a tu, Marta.
Les tres, ara i sempre, estareu en el nivell més alt en el que es pot estar en la meva escala d'amistats. Gràcies per ser-hi i per no necessitar saber que el sentiment és recíproc, perquè simplement, ho és.
Espero poder gaudir de la vostra presència properament. Us enyoraré, molt.
Com a anècdota, notar que falta temps per a que la Martina comenci a fer alguna de les seves maniobres al més pur estil "cumbaià". Botellón d'orxata en plena vorera de l'eixample.
Un petó molt fort per a cada una! Des del fons del meu cor!
Sortida (de festa) del 16 d'Agost
En efecte, la nit d'empalmada de Capellades.
En aquesta entrada només cal destacar un parell de coses:
La primera: La assistència del meu amic " I _ _ _ " que per motius personals prefereix mantenir l'anonimat en el món d'interné.
La segona: El retrobament amb Carlitos, àlies "el jefe".
Al veure que el dissabte de festa major del Bruc no era el que se'ns va prometre, " I _ _ _ " i un servidor vam decidir adaptar la nit per anar a l'empalmada de Capellades i dormir a ca meu, amb tota la ressaca.
Ell tirant de Batallines amb cocacola i jo de Ginebres amb llimona, la nit va anar passant. Servidor, capelladí en algunes etapes de la seva vida anava saludant a gent fins que:
La trobada es produeix, dos grans coincideixen durant una nit!
Servidor darrera la càmera captura algunes instantànies més:
Seguidament, la mateixa foto però un cop " I _ _ _ " ha parat de dir tonteries.
I poc més, doncs aquestes fotos es van produir a la recta final de la nit, mentre fèiem l'esmorzar popular del matí següent a la nit d'empalmada.
Per al lector poc coneixedor de la vida d'un servidor, Miquel Garrich, àlies Mike Marine, àlies Garrichs, i també, àlies "el Soco", COMENTAR:
La relació amb " I _ _ _ " té tanta confiança com antiguitat (ja que neix a l'institut, 3er d'ESO)
La relació amb Carlitos, "el jefe", neix el passat estiu del 2006 on servidor feia se Socorrista per segona vegada a la piscina pública de Vallbona d'Anoia i ell s'encarregava de la venta d'entrades.
A part de dedicar el temps lliure d'aquell estiu a caçar abelles vives i guardar-les, batejar gotes d'aigua de la dutxa (amb cadència de dos segons), el que solíem fer també era gaudir de la sobretaula al començament de la tarda:
P.D: O et pensaves que el món no coneixeria mai aquestes fotos? Carlitos...
Sortida del 17 d'Agost
El passat dia 17 d'Agost vàrem estar cridats per un petit foc de rostoll a mitja tarda.
Ràpid!!!
Tothom al camió! Que marxem!!!
I com la majoria de vegades, servidor és el que arriba penúltim. L'últim normalment és el conductor, ja que és l'únic que ha d'estar 100% uniformat al pujar. La resta de components podem pujar a mig vestir (o fins i tot en calçotets) com alguna vegada m'ha passat.
De camí al servei:
Notar la velocitat del vehicle per un camí... que... bé, impresionava. Els components amb més detall:
Juan Ramón: Forestalillo, igual que jo, però amb molta més experiència.
Jordi: Bomber voluntari alguns dies (entre ells aquest) i forestalillo alguns altres.
Pep: Bomber Voluntari, des de fa molt. Home amb experiència, cap de parc de Santa Coloma de Queralt.
Sergi: Forestalillo, com jo, però amb només 20 anyets... que mono!
Servidor: Jo mateix.
Trobo interessant comentar en aquest moment per al visitant que les guàrdies en el parc de Santa Coloma de Queralt (i com en la majoria de parcs d'estiu) estan formades per:
Un bomber voluntari amb el curs acabat.
Un voluntari aspirant.
Tres forestalillos.
El bomber voluntari amb el curs acabat (Pep, en el cas que ens ocupa) fa de "jefe" de la jornada, seu de copilot (normalment) i dona les ordres.
El bomber voluntari aspirant, condueix. Tot bomber voluntari (tant aspirant com amb el curs acabat) ha de tenir carnet de camió.
Tres forestalillos que en el cas que un d'ells agafi festa serà substituït per un bomber voluntari aspirant.
Quan ja ens trobàvem passat mig camí del servei, els camió del parc de Sarral arriva al servei. Consideren que és un foc petit (que ells sols el podran controlar), informen a control central, i seguidament control ens fa retornar al parc.
Mitja hora després d'arribar de tornada al parc, ens avisen d'un ciclista que no es pot bellugar a uns 10 km.
SORTIDA!!!
En la malla.net
En el Mundo
Impacta, i molt. Vàrem ser els primers en arribar, es va fer el que es va poder. El pobre home estava molt malament.
Tal i com assenyalen els comentaris del primer link, la notícia és estranya... però és que ni els mossos sabien que fer...
Ahhh, el turisme no va envair res!!! El ciclista circulava per una baixada a tota hostia per l'esquerra en una petita corba a esquerres sense visibilitat. La pobre dona, per la dreta, se'l menja.
No vaig sopar.
Som tan fràgils...
Sortida del 9 d'Agost
Durant el vespre del dia anterior vaig ser trucat. Concretament, a les 11.
Pep (cap de parc de Santa Coloma de Queralt): Miquel, demà hauries d'entrar a dos quarts de 7 perquè hi ha un foc i hi tinc als voluntaris. El relleu és a les 7, per tant a dos quarts allà.
I jo: D'acord, a les 6 i mitja doncs... (per allò de quedar ben clar que dos quarts de set és abans de les set i no després...)
A diferència de l'article anterior, aquesta és més fotogràfica i no pas tan audiovisual. La jornada es pot dividir en tres parts:
1.- Contacte i cerca de maquinaria pesada.
2.- Arribada de maquinària pesada:
2.- Arribada del multicultor i desenllaç:
Espero i desitjo que hagi estat interessant per al visitant.