Un cop més ens hem tingut que acomiadar. Si fins ara això implicaba que tu retornessis a casa (Barcelona) per que ens poguessim tornar a veure, aquesta vegada els dos marxem. No saber quan et tornaré a veure fa mal.
Perquè hi ha gent normal en l'entorn de cadascú.
Hi ha gent que millora la teva vida, t'escolta i t'ajuda.
Hi ha gent, que et completa, t'estima i estimes i que t'apropa a la felicitat.
I per sobre, estàs tu.
Després de formar part del millor estiu de la meva vida en diferents trobades, Platja d'Aro, sopar en aquell restaurant raro, Festa de la Birra de Vallbona, etc. el passat 13 d'Agost ens vam haver de tornar a dir adéu.
Per sort, la jornada va coincidir amb l'arribada de la Martina a Barcelona per agafar un avió l'endemà.
També des d'aquí una abraçada gegant i un súper petó a tu, Marta.
Les tres, ara i sempre, estareu en el nivell més alt en el que es pot estar en la meva escala d'amistats. Gràcies per ser-hi i per no necessitar saber que el sentiment és recíproc, perquè simplement, ho és.
Martina, Marta i Ana. Les tres.
Espero poder gaudir de la vostra presència properament. Us enyoraré, molt.
Com a anècdota, notar que falta temps per a que la Martina comenci a fer alguna de les seves maniobres al més pur estil "cumbaià". Botellón d'orxata en plena vorera de l'eixample.
La Martina gestionant l'esdeveniment
Un petó molt fort per a cada una! Des del fons del meu cor!
4 comentaris:
Ja he xefardeixt.
A altes hores de la tarda i encara a la Gestoria. Ja me'n vaig cap a casa, però... esperant estiguis bé, tot i l'anyorança primerenca... m'has ben fot... has pres la bàscula del bany? És que no la trobo.
Petons
jo...:( nosaltres tmb et trobem a falta!!! tothom a una punta deuropa, pro units per un sol cor!!!!!el nadal, alguna semana santa, pro sobretot lestiu, fara que la nostra amistat perduri en el temps!!!! testimem moltisisisisisim!!! cuidat molt, i quan ens necesitis, nomes cal truk!! un petonet molt fort!!!
Quan algú em pregunta que és el que més trobo a faltar de barcelona, simplement contesto que els amics i la familia. Però en el meu cap penso, els amics, la familia i en Mike, en especial en Mike. Mike, com un altre grup, un grup que com has dit tu esta per sobre de l'amistat i que només li cal un membre per fer-lo complet.
No pensis que perquè ja no visquem en la mateixa ciutat i escriguis un blog en plan guay et lliuraràs de mi. En quan pogui (quan tinguis pis per mi), estaré allà disposada a donar-ho tot per disfrutar de la teva companyia.
Publica un comentari a l'entrada