Aquesta vegada, a diferència de com va succeir amb el company d'habitació Japonès, el noi ha marxat sense dir res.
Desprès de passar la tarda amb la Patrícia, com de costum, pasejant per aquí, sopant en el restaurant barat de la uni per allà... he anat cap a la resi, doncs la tinc pagada fins el 14 d'Octubre.
A l'arribar, he trobat a faltar tots els objectes personals del company "de color" (detall que tinc pk si no la Patrícia em titlla de racista). En rigorós directe (m'aixeco fins a la meva habitació) veig que realment, no hi és. Avui, torno a domrmir sol... i segurament que demà també.
30 de set. 2008
El segon comiat
La paraula coneguda, vol.2
Tot i que és del mateix dia que l'anterior...
No deixa de facilitar la vida d'un servidor els: GRANKULLA, LERVIK, TUPPLUR, LYCKSELE, LAXVIK, LERBERG, EXPEDIT, GRUNDTAL, KROKEN i tot de paraules estrafularies... sabeu de que parlo?
Que barato!!!
Que bonito!!!
Que monooooo...
29 de Setembre, San Miquel
Bé, ahir va ser el meu sant.
Per motius del directe, no vaig poder penjar res. Tot i això, sempre m'ha fet gràcia mirar una mica sobre el tema... i si més no, avui ho he fet.
Deixaré l'estudi més exhaustiu per l'any que ve.
L'encarregat dels Exèrcits de Déu (i per tant príncep dels àngels), en les religions jueva, islàmica i en les Iglesies Catòlica, Ortodoxa, Copta i Anglicana.
Val a dir que aquesta vegada no tinc fonts mooolt fidedignes (només Wikipedia). Però tot i això, considero interessant fer saber al lector:
La Iglesia catòlica el considera patró i protector de la Iglesia Universal; i el primer dels set arcàngels, juntament amb Gabriel (missatger celestial) i Rafael (protector dels viatgers i del prometatge/festeig).
(segons algunes fonts, els únics àngels amb nom)


Suposadament tocarà la trompeta el dia de l'arravatament (1° Tesalonicenses 4, 16), i és l'encarregat de frustrar a Lucifer o Satanàs. És per això que en l'art se'l representa com a àngel amb armadura (en general, romana) amenaçant amb una llança o espasa a un dimoni o un drac.
QUINA PASSADA!
Conducció Italiana, vol.1
Inici d'una selecció d'imatges de l'agilitat italiana al volant.
Lliçó una i primera: APARCAR!
26 de set. 2008
I ella, on està?
Com ja és sabut, servidor està actualment en una residència considerablement propera al Politecnico. Doncs bé, la Patrícia no està amb mi.
Desde Brasil, utilitzant "orkut", ella va conèixer una noia molt simpàtica brasilenya que actualment viu en Torino. Aquesta noia (de nom Guta, probablement de Maria Augusta, encara no ho se) li va buscar un parell de llocs on estar per tal que a l'arribada no tingués problemes.
En primera instància, Patrícia, Guta i servidor vàrem anar a veure un monolocal després de deixar les maletes en el pis d'ella. Ens vam trobar que la llum no estava donada en aquell lloc per problemes burocràtics, i que trigarien com a mínim una setmana en fer-hi arribar electricitat. A part, val a dir que el lloc en si era una mica "un cutxitril" però es veu que aquí aquests espais s'estilen bastant. Essent descartat per la pròpia Guta, ens porta a un segon lloc, on en principi no l'hauria de portar si no fos realment necessari. És aquí on Patrícia passarà, com a mínim el primer mes (fins el 23 d'Octubre).
Bé, dir que el pis és bo de collons!!! Gran, dues habitacions grans, amoblat... Tot i això, el pis està a nom de l'amiga de Guta, Nicoleta. Aquesta última està de vacances a Grècia fins el 2 d'Octubre, molt probablement dia aproximat en el que es produirà "LA NEGOCIACIÓN".
A partir d'aquí, pot esdevenir com a resultat el fet que servidor ja tingui un lloc per viure com a persona, gran, independent, seriós, de veritat, PERSONA.
Ja ho comentaré en un futur proper (un cop produïda LA NEGOCIACIÓN) però és possible que en breu se m'acabi la època de veinteañero de samarretes ajustades, bambes i texans d'estudiant per passar a ser un HOME de quasi trenta que haurà d'anar amb camisa, pantalons i treballador.
La paraula coneguda, vol.1
Tot caminant els dos... de cop i volta, a l'horitzó, una paraula em fa sentir com a casa. Quina tranquilitat!
El tema del PFC
Al lector poc habitual, o bé el que no controli el lèxic "teleco", comentar que PFC és Projecte Final de Carrera.
Després de que se m'assignés un tutor aquí en Torino per el meu PFC (com recordareu de l'article El segon motiu de l'estada) vaig poder contactar amb el tal Fabio i se'm van proposar tres temes ben diferents. Més endavant hauria de decidir que feia concretament respecte el tema seleccionat.
Sigueu benvinguts, doncs, a "el anillo":
Donades dues fibres òptiques creuades, podem fer que la llum d'una certa longitud d'ona circuli per una part de "el anillo" desviant-la de la resta de longituds d'ona que "seguiran recte". Tal com:
Però això no és tot! El millor que té aquest "anillo" (a part de ser de silici, d'unes 5 micres, poder-se incorporar en chips, etc.) és que al aplicar-li una tensió podem decidir quina és la longitud d'ona que desviem en funció de la pròpia tensió.
Utilitzant-ne uns quants i aplicant el que s'ha descrit en l'apartat anterior... pam!
UN SWITCH ÒPTIC!!!
Al lector no gaire telecos... UN CONDENSADOR DE FLUZO!!!
El que si que obtenim de veritat és:
A partir d'aquí puc orientar el meu estudi a:
- Obtenir / dissenyar / estudiar configuracions no bloquejants.
- Obtenir / dissenyar / estudiar un switch òptic amb l'element en qüestió.
- Estudiar la "scalability" (màxima càrrega que pugui arribar a assolir o suportar una configuració ja existent).
- Estudiar la "scalability" (màxima càrrega que pugui arribar a assolir o suportar una configuració nova (dissenyada en el departament)).
- Estudiar / fer un model de la energia consumida / dissipada per un conjunt de "anillos".
- Estudiar / fer un model del propi "anillo". (Aquest últim pràcticament descartat, ja que es tractaria d'un model molt concret, simplement de l'element. Seria més com fer un model d'un dispositiu (estil estudi electrònic) que no pas la funcionalitat a més alt nivell... al que servidor està més acostumat).
El que ara toca és passar-me tot el cap de setmana llegint molta documentació recent en anglès per tal d'endinsar-me en el tema i poder parlar dilluns amb la gent del departament quina part em toca (o m'agrada). Després anirem tots a parlar amb "el jefe" Fabio amb alguna cosa ja decidida.
Servidor estarà doncs, dos dies ocupat a l'estil americà: "cariño, no puedo... tengo una reugión muy importante el lunes!"
Per acabar, notar que "el anillo" no l'he traduït i no crec que ho faci per tal de tenir MOLT MÉS PODER!!!
L'altra arribada
L'altra arribada???
Ha vingut algú més?
Doncs sí. El mateix dia que la Patrícia va aterrar a terres Italianes, coneixia al meu nou company d'habitació. Té un anglès complicat, pk és africà, de Líbia. Clicar el propi "Líbia" per a més infomació. Apa! una mica de cultura que regalo per aquí, de gratis!
De moment, notar que crec que es diu James (o equivalent en el seu idioma), és negre, negre, negre... (tres vegades, pk és fosc de cullons) i que segur que està plè de jartades. La primera i espero no descobrir-ne gaires més:
No utilitza els llençols, dorm entre la manta i el cobrellit.
23 de set. 2008
El destí de la Felicitat
Al lector/visitant, has de saber que aquest article ha estat programat per ser penjat el 23 de Setembre del 2008. Amb això vinc a dir que si estàs llegint-me, vol dir que ja estic amb ella. Novament.
Perquè el discurs que havia de fer-te creure i havia de fer-me creure fa dos anys i mig:
Ja no és vàlid.
Avui, ara, dos camins, dues vides, s'ajunten. Per sempre.
Porque no se puede escribir mejor ni con más sinceridad si no fuera el corazón quien hablase.
Porque te quiero.
Porque te amo.
22 de set. 2008
Agaur (la beca)
Per als qui no estan habituats al llenguatge, o per refrescar:
Servidor (simplement pel fet d'estar d'ERASMUS), obté le beca ERASMUS. Entre uns 100 i 200 l'€uros al mes durant 6 mesos, normalment uns 150.
A part, l'Agaur (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i Recerca) disposa d'unes beques adicionals de 200€ justos i rodons durant 6 mesos. Aquesta beca pot ésser concedida, o no.
Total, servidor pot col·locar-se en 150€ o 350€ durant 6 mesos.
Afegiré al tercer, que no va col·laborar per la distància, provablement.
Gràcies als tres.
20 de set. 2008
Torino
Un article per respondre tot allò que sovint se'm pregunta:
Que tal?
Com et va per Torino?
Com és la gent?
Que tal l'italià?
Estas en una resi?
Com va la uni?
Que tal? Com és la gent? i, Que tal l'italià?
Doncs molt bé, la veritat. La gent que he conegut fins ara és genial! Val a dir que el meu nivell nul d'italià fa que tot el que hagi utilitzat fins ara hagi estat o bé castellà o bé anglès. Només he conegut a uns tres espanyols (en Gonzalo, amb qui més em faig; en Joseba; i en Dani, amb qui he tractat poc), però ja parlaré més endavant d'ells.
Amb això he matat tres preguntes, anem doncs, a les altres tres:
Com et va per Torino?
És una ciutat molt molt maca!
D'entrada, notar que està aquí:
Ver mapa más grande
I ho dic perquè es pugui observar que estem a un 80 km dels Alps. Per això esdevenen imatges com aquestes:
Que lògicament, no estan fetes per mi. Però si que es veuen els alps desde on estic.
Responent a Estas en una resi? Com va la uni? Observar que:
Ver mapa más grande
En efecte, a 15 minuts caminant. La universitat està una mica mal estrucutrada per a un servidor que s'ha acostumat tota la vida a la quadrícula del Campus Mort.
Però tot i això, estem parlant d'una uni que té un culló d'anys d'història, prestigi, i tant el bar com el restaurant son súper baratos. Ja entraré en detall més endavant.
Finalment, la resi:
Estic en una resi (Foyer) en Via San Secondo, 70 i que és gestionada per la YWCA-UCDG, una associació que... bla, bla...
Camera doppia
En italià, habitació doble.
Fa dos dies, 2:30 de la matinada, soroll, el meu company d'habitació remena l'armari i els calaixos. 7:30 Em toca l'esquena mentre dormo, em desperto, i... "I go back to Japan..."
Durant el matí, fent ús del més baix instint de supervivència, miro d'aprofitar tot allò que ell ha deixat.
Naqri Kagika, el somellier japonès, ha tornat cap a casa. Ja porto 3 dies sol en l'habitació doble.
18 de set. 2008
Actualitzacions de l'estiu
Per al lector poc habitual possiblement passi desapercebut.
Finalment he publicat 4 articles que tenia pendent del mes d'Agost:
Sopar de bombers La festa major de Santa Coloma de Queralt
Els meus companys de feina En sí mateixos...
The Firefighter No podia faltar!!!
Tornant cap a casa Per acomiadar l'estiu.
Desitjo que el lector/visitant en gaudeixi.
17 de set. 2008
El segon motiu de l'estada
De: Josep Sole
Per a: Miquel Garrich
Cc: Fabio Neri, Mobilitat ETSETB, Eduard Alarcón
Miquel,
I had a SKYPE session with Professor Fabio Neri this morning about your stay in PoliTo for doing your Master Thesis.
As a result, He kindly accepted to meet you in his office to discuss potential topics of your MT and assign you and advisor.
Once receiving copy of this mail Prof. Neri will contact you to provide you the coordinates of his office and set up the time of the meeting.
Since you are going to need a supervisor here at Telecom BCN (UPC), I can do this role for you.
Regards,
Josep.
TRADUCCIÓ:
De: Josep Sole (profesor d'una de les assignatures que vaig tenir el quatrimestre passat, Telecomunicacions per Fibra Òptica)
Per a: Miquel Garrich (Servidor)
Cc: Fabio Neri (professor del Politecnico di Torino amic d'en Josep), Mobilitat ETSETB (departament de relacions interacionals de Telecom BCN), Eduard Alarcón (subdirector de relacions internacionals de Telecom BCN).
Miquel,
He tingut una xerrada amb el professor Fabio Neri amb SKYPE* aquest matí sobre la teva estància en el Polit.Torino per fer el teu Projecte Final de Carrera (Master Thesis en anglès).
Com a resultat, ell ha acceptat amablement trobar-se amb tu en el seu despatx per parlar els principals temes del teu PFC i assignar-te un supervisor.
Un cop hagi rebut copia d'aquest e-mail, el prof. Neri es posarà en contacte amb tu (et contactarà) per facilitar-te l'adreça (coordenades) del seu despatx i l'hora en que quedareu.
En el moment en que necessitis un supervisor aquí, a Telecom BCN (UPC) (nota:La uni), jo puc fer aquesta funció per tu.
Salutacions,
Josep.
SKYPE: (pograma que he fet servir avui per trucar a casa)
Dinar del tercer dia
De primer, un tipus de "raviolis" verds farcits amb alguna cosa que encara ara no se que és.
De segon, dos talls de llom i puré de patates.
Postre, dos talls de síndira.
Pa i barra lliure de veguda.
Menú de la universitat: 2,10 l'€uros !!!!
16 de set. 2008
El camí de la felicitat
Porque cada vez que pienso en ti me viene esta imagen...
Porque tu haces que todo tenga sentido...
Porque tu eres lo que yo necesito...
Porque tu me haces ser...
Porque te quiero...
Porque te amo.
15 de set. 2008
Ja he arribat!!!
Dissabte:
7:30 S'aixeca les birres al pis del Lluís de la nit anterior i haver dormit 5 hores, li pesa. La maleta!
10:00 Descansa, esmorza i hi torna al cap de 30 minuts.
13:00 Ja pràcticament ho té tot preparat, descansa abans de dinar.
14:30 Dina, es dutxa...
15:30 Mirada perduda, s'acomiada.
16:00 Gestiona tot el que resta en Esparreguera.
17:00 Una birra en Abrera, al costat de ca l'Alvaro.
18:45 Es troba amb en Tim, un antic amic comú de l'Ana que ha vingut a passar uns dies a Barcelona, desde Alemania.
19:30 Arriba a casa la Martina. Aquí esdevé l'últim sopar, una pizza casolana bona de collons.
El vespre / nit continua entre riures, moments de tristor pel comiat, promeses de retrobament i licor d'erbes de Mallorca.
Diumenge:
Naturalment, sense dormir es fan les
2:30 Desfila cap a l'Estació del Nord.
3:25 Arribada a l'Estació. Amb una puntualitat descomunal (per part d'una companyia d'autobusos) agafa el segon bus en direcció Aeroport de Girona (a les 3:50, ja que l'hora teòrica era 3:45 però el primer anava ple...) amb 20 persones en un bus de més de 50 de capacitat, comoditat assegurada. Dorm.
5:00 Arribada a l'aeroport de Girona. Factura. PRIMER ATRACAMENT (a casa) "perdone senyor Miguel, pero su maleta no estava incluida en la reserva de internet... tendrá que pagar 20 l'€rdos para facturarla"
6:45 Ryanair, ultra puntual. Vola a Milano.
8:15 Arriba a Milano (Bergamo)
8:45 SEGON ATRACAMENT!!! Un bus de Bergamo a Milano "centro" 8,75 l'€rdos. Una hora de bus.
9:45 Milano centro. Estació de tren. Agafa un billet per Torino, segona classe. 8,5 l'€rdos.
11:15 Es posa en marxa el tren a Torino (porta Nuova). La millor part del viatge, quins paissatges, tot pla, varietats de sembrat, comoditat absoluta, les maletes viatgen amb mi, el tren és gegant (unes 5 o 6 persones per vagó). Dorm.
13:10 Arriba a Torino. Treu de la carpeta la impressió de google maps i mira on està la residencia... vaja! Però si en el mateix mapa de la resi hi ha l'estació on arribo!!! Camina.
14:00 Li parla l'encarregat de la residència... ell es limita a fer que si amb el cap mentre li ensenya la seva habitació, la cuina compartida entre molts, el lavabo, i la resta de la resi.
15:00 Busca menjar. DINAR DEL PRIMER DIA: Un croissant i una cocacola. 4,10 l'€rdos.
16:00 De qui es parla en tercera persona es troba amb si mateix, en un parc que encara no sap situar en el mapa, on hi ha unes 4 parelles d'enamorats estimantse (a modo de besitos). Ho recorda. JA SE A QUE HE VINGUT!!! A buscar la felicitat!!!
18:00 Torno a la resi despres de meditar. Conec al meu company d'habitació, un japonés que acaba estudis de sommelier.
19:00 SOPAR DEL PRIMER DIA: Un quebab i una cocacola. 5 l'€rdos. La cosa millora.
L'endemà, dilluns, ja he pogut anar a comprar. M'he cuinat. DINAR DEL SEGON DIA: Un quart de kilo de macarrons, amb sofregit. No tornaré a passar gana.