Molt sovint, gent tossuda insisteix en una discussió (per petita que sigui) fins que no aconsegueix pronunciar l'última expressió, sentència, frase o paraula!
Jo no tindré mai aquest problema al conviure, doncs ella me'l va resoldre fa un parell de dies:
"Tranquilo que tu siempre tendrás la última palabra, que es:
como tú quieras, amore!"
by Patricia.
17 d’oct. 2008
La última paraula
Una pizza en Italia
Fa ja més d'una setmana, mentre consideràvem l'opció de buscar un lloc diferent per viure al mateix temps que passejàvem per Torino, el nostre sentit de l'olfacte es va disparar de sobre manera!
Era quasi l'hora de dinar, i al mig del carrer, ens vàrem mirar al mateix temps que fèiem el típic moviment de qui ensuma l'aire com un gos que busca qualsevol cosa.
Sense pràcticament cap paraula els dos ens vam posar a buscar l'origen de semblant plaer sensitiu. Era a uns 30 metres! Però el millor és que era després de girar per un carreró perpendicular a la nostra trajectòria. Deu metres endavant i vint a l'esquerra, una "pizzeria al taglio" que no parava de renovar l'expositor davant de la gran demanda que tenia.
No és la millor imatge que hom pugui trobar de nosaltres dos, però descriu el moment am prou fidelitat.+copia.jpg)
Jo sóc el de la dreta
Servidor una d'anxoves i albergínia!
Ella, xampinyons amb pernil dolç, crec recordar..JPG)
Crema una mica.JPG)
Una imatge més bonica, per compensar les meves aparicions
Així doncs, ja som una mica més italians, tot i que encara haig de parlar de "El pizzero de mi barrio". És ell el nostre proveïdor més recent, una passada! Les visites en gaudiran de forma obligatòria!
BUON APPETITO!
16 d’oct. 2008
La paraula coneguda? vol.4
Mateixa política de preus,
Mateixa política de marqueting,
Mateix logo,
Mhhh... per què nosaltres tenim un nom diferent per al:
Igual de ple que els de casa
Encara no hi hem comprat res, però aviat necessitarem una torradora de pa, un "liqüidificador" (com diu la Patrícia), un Minipimer... tó modenno.
Evolució
El meu primer contacte amb la Universitat Politècnica de Torino em va, en certa manera, sorprendre. És com aquell que arriba per primera vegada a la universitat amb 18 anyets, i ho veu tot gran, tot nou, tot tecnològic.
Sense anar més lluny el primer dia ja vaig poder utilitzar el Wireless del que disposen... i va ser... espectacular! Res a veure amb el nostre (on costa tenir una bona connexió des del bar). Aquí, puc descarregar fins a 1Mb/seg desde fora el recinte universitari! Des de la parada del tramvia!
Tot i això, servidor s'ha vist sorprès en un aspecte que no s'esperava!
Li he tingut que fer una foto.
Estem parlant de... "cuclillas"!!!
Aprofito la instantània per aparèixer en ella. Més que res per donar un toc de bellesa, ja que capturar únicament un excusat, em feia "oi".
14 d’oct. 2008
Ja tenim pis!!!
Servidor acaba de fer una trucada per demanar-li una cosa a la Patricia. Doncs bé, resulta que ella estava passejant amb la Guta (l'amiga brasilenya que ens va buscar allotjament) i amb la Nicoleta (la propietària del pis!!!).
Durant la meva trucada, m'ha comentat de "LA NEGOCIACIÓN" ja s'ha produït s'ha pactat definitivament el lloguer i les condicions, i que són realment bones.
El lector/visitant habitual recordarà la imatge de:
En "Pis Patrícia" és on ens quedarem
Més endavant i en aquest mateix article, penjaré unes fotos i algun vídeo del pis per donar una noció a la família i amics de la meva residència actual!
Fotos de Torino
En general, és la Patrícia qui fa les fotos aquí. Llavors, quan passa una setmana, o veig que ja n'ha fet moltes i jo encara no en tinc cap, les agafo, i les passo al meu ordinador, o al facebook.
En general, les aniré penjant al facebook i l'enllaç el deixaré tant aquí, com en la descripció del blog a la dreta d'aquestes línies.
Fotos de Torino en el facebook
Tot i això, aquí algunes de les més destacades i recents..JPG)
La cosina de la Patrícia, ella mateixa i jo(d'esquerra a dreta, per aclarir).JPG)
Mapa amunt, mapa avall,encara no ho tinc tot clar.JPG)
Fent les castanyes que surten en el facebook.JPG)
Un tramvia, com la majoria d'aquí.JPG)
Castello del Valentino
Ara, una mica de paisatges:.JPG)
El riu Po, per exemple.JPG)
El riu Po, des d'aprop de casa.JPG)
El Po, amb l'esglesia/ermita dels Caputxins
El Po, de nit
12 d’oct. 2008
Una Coca-Cola mhhh...
En efecte, una Coca-cola.
No en sóc addicte, però m'agrada. Simplement de tant en tant, quan surts amb algú a algun lloc (tot i que aquí es gasten molt més els cafès), quan arribes a casa i jeus al sofà, quan estàs preparant el dinar i fas una mica d'aperitiu...
Una Coca-Cola mhhh...
Doncs bé, resulta que servidor va tenir un gran dilema en el supermercat, ahir. Mentre debatia entre una Coca-Cola... o...
Cola Gipsy, com el nom indica.
El dubte es va resoldre al veure que:
Litre i mig de "Coca-Cola" = 1,20 l'€rdos
Litre i mig de "Cola Gipsy" = 0,39 l'€rdos
Continuo amb vida després d'haver-la tastat (com es pot observar en la imatge). La crisi, no treballar, i viure sol no permet arribar a tot arreu.
Conducció Italiana, vol.3
Sorprenent!!!
Que tinc una gestió a fer?
Doncs, m'aturo, i la faig!.JPG)
No és un accident, han estacionat!
Servidor apareix en la instantània per dissimular. Una altra imatge gentilesa de la Patrícia.
Posar una rentadora
Si fins ara, em sentia madur pel fet d'haver estat els darrers anys posant les seves pròpies rentadores (rentar jo la meva roba). Aquesta setmana me n'he adonat que hi ha un pas més enllà.
Viure sol és quan te n'adones que:
"Ha desaparegut la força superior/misteriosa que feia que sempre hi hagués sabó, detergent i suavitzant al costat de la retandora!!!"
by Mike.
Cites i V.Indep
Avui, diumenge per la tarda, em disposo a publicar tot un seguit d'articles referents a la setmana que ja s'acaba.
Tot i això, abans de fer-ho, trobo necessari estrenar dues noves seccions en el blog.
Com qui disposa d'un show televisiu, i fa l'estrena d'un nou format en la seva graella:
Cites!
Perquè hi ha coses que es descriuen prou bé amb un sola línea i no es poden encabir dins la secció de "breus".
El primer exemple ve en l'article següent.
V.Indep!
És un diminutiu del que vull intentar expressar com:
Viure sol (en parella).
Independitzar-se.
Independitzar-nos.
Per tant, he decidit amb el "V.Indep" classificar totes aquelles coses (articles) relacionats amb el fet d'haver aconseguit un lloc NOSTRE.
Un exemple n'és, també, l'article que segueix a aquest.
5 d’oct. 2008
Puc posar una enquesta?
Imagina't que vull col·locar una enquesta en mig de l'article, puc?
a veure!
MIRA QUE GUAPA!!!
(I fins aquí l'article original)
(La web d'on sortia l'enquesta ja no existeix!!! :S)
Durant aquesta setmana (fins avui, diumenge) servidor ha estat ocupat amb assumptes matrimonials (de parella) i amb d'altres laborals (el Projecte).
Mentrestant, nombrosos i benvolguts visitants s'han deixat caure pel blog justament mentre tenia en primer pla aquest article "un pèl chapuzero".
En conseqüència de les respostes a l'article, he decidit deixar-lo penjat. Però modificar-lo tant per disculpar-me per la meva setmana d'absència com per agrair els comentaris penjats!
Gràcies a tots!
UNA ABRAÇADA!!!
2 d’oct. 2008
El dia d'aviu
Va tot en un sol article:
-Ja tinc tarjeta de crèdit italiana. Així doncs, ja formo part del consumisme italià, també.
-La senyoreta ha volgut "ingtentar veure" alguns altres pisos de lloguer per saber si realment pagarem un bon preu o no en el pis on ella està ara. Dic "intentar veure" pk a l'observar els anuncis del lloc amb servei gratuït per estudiants i veure els preus al mateix tems que les fotos en una agència immobiliària, s'ha convençut sola.
-He tingut la primera classe d'italià (curs gratuït).
-Hem anat a sopar els dos a un dels 5 restaurants universitaris de la ciutat (el més cèntric), una pizza per els dos i amanida per 2,20€. Al sortir
-Hem passejat per una fira/exposició organitzada per el C.U.S Centro Sportivo Universitario. Amb el mau italià patètic... sóc estudiant d'ERASMUS espanyol, m'agradaria participar en un equip de bàsquet. Em trucaran!!! Lògicament per una lligueta no federada on hi cap fins i tot gent extrangera!
-He acompanyat a la senyoreta al seu pis. He vingut a la resi. L'habitació està buida novament!!! Puta que pariu!!! Que diuen en portuqués. Serà que no poden parar de tocar-me els cullons!
Es deia Alberto (ho he descobert aquest matí).
Estic cansat, estimat lector/lectora/visitant.
Vaig a dormir.
Bona nit.
La paraula coneguda, vol.3
Em va sorprendre veure'n bosses quí també. Primerament vaig pensar que era perquè feien alguna compra a Barcelona i portaven la bossa fins qauí Torino. Ara em sento a prop de la diagonal... Saps de què parlo?
Una altra entrega de la paraula coneguda per il·lustrar una mica el blog després de dos articles de lletra pura i dura!
1 d’oct. 2008
La segona "altra arribada"
Bé, una nit sol... i al tornar a la resi al vespre següent veig que hi ha coses d'algú. Sense més vaig cap al menjador per fer una mica d'internet, mentre imagino de quin racó del món serà el meu proper company d'habitació.
Vaja! m'he deixat els cascos (per no molestar als altres amb la música del portàtil) a l'habitació. Estic arribant. Ara hi ha llum. Pico. Obro, mentre des de l'interior també intenten obrir.
Ostres! És no sé... normal!
(queda lleig de dir, però donades les trobades anteriors no em ve res millor al cap)
En anglès:
Jo: Hola! que tal?
Ell: Bé, encantat de coneixe't.
Jo: Igualment. Sóc espanyol, no parlo italià, perdona.
Es queda pensant molt... vaja, li ha petat a la cara!Ell: Jo soc d'una ciutat d'aquí a prop. I clar, no practico gaire l'anglès. Però millor, perquè així el milloraré!
A partir d'aquí hem parlat de a quina hora li anirà bé llevar-se, de que jo vull aprendre italià, i que ell demà ha de fer alguna cosa que no m'ha quedat clara!
Torno a dormir acompanyat. Bona nit!
Ratllant la realitat
És tard, tinc molta feina per fer les maletes, ja estic a Torino però tot i així haig de marxar d’ERASMUS.
Tinc com a company d’habitació en la resi que estic a l’ Isaac G. No se ben bé perquè marxo durant bona part del vespre i al tornar les dones de la neteja de la resi (que fan neteja de l’habitació un cop per setmana) em tenen tota la roba endreçada i preparada per que em pugui fer la maleta en un moment!!!
Dormo poc. Al matí següent ja estic en el cotxe del meu pare de camí a Comarruga. Condueix el meu germà i al seu costat el meu pare. Insisteixo en que estic fent tard, se m’escapa l’avió i no tinc molt clar a quina hora l’havia d’agafar ni si el meu germà serà capaç de trobar l’aeroport. Insisteixo en que miri d’anar més ràpid, i com a resultat agafa un camí/carrer secundari que fa pujada i que està ple de gent que travessa d’un costat a l’altre l’asfalt.
El carrer és d’un sol carril, bastant ample però té cotxes aparcats a dreta i esquerra que només deixen lloc a l’esmentat únic carril ascendent. Un grup de joves també creua però de forma més tranquil•la en diagonal de dreta a esquerra i ascendent, que tenim pressa! cullons!
El meu germà pita.
El noi del grup (en direm R) que va més a poc a poc (i per tant més en el centre del pas dels cotxes) es gira, i crida un:
QUE PITAS COJONES! GILIPOLLAS!
Al passar (R) se’ns encara, i crida un parell de coses més que no recordo i que nosaltres responem en el mateix to, naturalment. Ell i el seu grup pugen en un cotxe (aparcat a l’esquerra).
A l’arribar al final del carrer (de la pujada) tombem a la dreta. Hi ha caravana. Estem quasi aturats. El cotxe que tenim davant està ocupat només pel conductor i resulta ser amic del grup anterior. Baixa del cotxe. Ens comença a increpar per l’esdeveniment anterior.
El meu pare baixa de cotxe i es queda al costat de la porta discutint (en la distància) amb el nou individu. A la nostra esquerra (al costat de la porta del conductor) apareix el cotxe dels personatges anteriors. El noi que ens havia cridat abans (R) ens torna a faltar, amb molta més energia aquesta vegada des del seient del conductor amb la finestreta del copilot abaixada. Ara el veig millor. És físicament una suma de Raúl Pastilles i Rubén Gómez, amb el cap pelat (un o dos mil•límetres de cabell) i baixet, però no molt.
El meu pare al tiu del cotxe de davant:
“¡Dile a tu amigo que baje del coche! ¡¡¡DILE QUE BAJE!!!”
Baixo jo, per l’esquerra del cotxe, i em quedo mirant a “R”.
“¡Baja del coche!” li dic.
R baixa. I jo, amb els ulls vermells d’ira:
“¿¡¿¡¿¡Que pasa!?!?!?” “¡¿¡¿¡¿¡Tienes ganas de ir tocando los cojones por ahí!?!?!?!”
Cop amb la ma plana al sostre del nostre cotxe.
“¡¿¡¿¡¿Qué estás buscando?!?!?!”
Amb tot això veig que ell s’acollona. No sap que dir. Fins ara no li havien plantat cara. Me n’adono que he perdut de vista al meu pare.
Veig com de cop i volta R és agafat per s’esquerra (mig agafat mig placat) i aixecat del terra per la cara. El meu pare l’ha aixecat agafant-lo per la cara amb les mans i clavant-li els colzes al pit. Se l’emporta 5 metres endavant i a la dreta fins a sostenir-lo contra el cotxe que havia parat davant nostre. Flipo mentre sento al meu pare dir-li fluix però amb ràbia.
“¿Ahora qué?” “¿Ahora qué dices?”
Crido un: “DEIXA’L DEIXAAA’L!!! MARXEM!!!!”
Torno a pujar al seient de darrera a l’esquerra. El meu pare també puja. I marxem, no se com.
Em desperto, son les 5 i 10 minuts. Porto molts dies recordant els somnis amb una claredat espectacular. Aquesta vegada dubto si agafar una llibreta per anotar els detalls. Decideixo gravar amb una mica més d’intensitat la major quantitat d’informació possible. Torno a dormir.
Conducció Italiana, vol.2
Aquesta vegada... detall de l'esdeveniment en un creuament.
Corso (avinguda) amb una via (carrer) cualsevol.
Passarà?
Foto de la Patrícia, novament
Foto de la Patrícia, novament
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
