Una pizza en Italia

Fa ja més d'una setmana, mentre consideràvem l'opció de buscar un lloc diferent per viure al mateix temps que passejàvem per Torino, el nostre sentit de l'olfacte es va disparar de sobre manera!
Era quasi l'hora de dinar, i al mig del carrer, ens vàrem mirar al mateix temps que fèiem el típic moviment de qui ensuma l'aire com un gos que busca qualsevol cosa.
Sense pràcticament cap paraula els dos ens vam posar a buscar l'origen de semblant plaer sensitiu. Era a uns 30 metres! Però el millor és que era després de girar per un carreró perpendicular a la nostra trajectòria. Deu metres endavant i vint a l'esquerra, una "pizzeria al taglio" que no parava de renovar l'expositor davant de la gran demanda que tenia.

No és la millor imatge que hom pugui trobar de nosaltres dos, però descriu el moment am prou fidelitat.

Jo sóc el de la dreta

Servidor una d'anxoves i albergínia!
Ella, xampinyons amb pernil dolç, crec recordar.

Crema una mica

Una imatge més bonica, per compensar les meves aparicions

Així doncs, ja som una mica més italians, tot i que encara haig de parlar de "El pizzero de mi barrio". És ell el nostre proveïdor més recent, una passada! Les visites en gaudiran de forma obligatòria!
BUON APPETITO!