La segona "altra arribada"

Bé, una nit sol... i al tornar a la resi al vespre següent veig que hi ha coses d'algú. Sense més vaig cap al menjador per fer una mica d'internet, mentre imagino de quin racó del món serà el meu proper company d'habitació.
Vaja! m'he deixat els cascos (per no molestar als altres amb la música del portàtil) a l'habitació. Estic arribant. Ara hi ha llum. Pico. Obro, mentre des de l'interior també intenten obrir.

Ostres! És no sé... normal!
(queda lleig de dir, però donades les trobades anteriors no em ve res millor al cap)
En anglès:
Jo: Hola! que tal?
Ell: Bé, encantat de coneixe't.
Jo: Igualment. Sóc espanyol, no parlo italià, perdona.
Es queda pensant molt... vaja, li ha petat a la cara!Ell: Jo soc d'una ciutat d'aquí a prop. I clar, no practico gaire l'anglès. Però millor, perquè així el milloraré!
A partir d'aquí hem parlat de a quina hora li anirà bé llevar-se, de que jo vull aprendre italià, i que ell demà ha de fer alguna cosa que no m'ha quedat clara!
Torno a dormir acompanyat. Bona nit!