Molt sovint, gent tossuda insisteix en una discussió (per petita que sigui) fins que no aconsegueix pronunciar l'última expressió, sentència, frase o paraula!
Jo no tindré mai aquest problema al conviure, doncs ella me'l va resoldre fa un parell de dies:
"Tranquilo que tu siempre tendrás la última palabra, que es:
como tú quieras, amore!"
by Patricia.
17 d’oct. 2008
La última paraula
Una pizza en Italia
Fa ja més d'una setmana, mentre consideràvem l'opció de buscar un lloc diferent per viure al mateix temps que passejàvem per Torino, el nostre sentit de l'olfacte es va disparar de sobre manera!
Era quasi l'hora de dinar, i al mig del carrer, ens vàrem mirar al mateix temps que fèiem el típic moviment de qui ensuma l'aire com un gos que busca qualsevol cosa.
Sense pràcticament cap paraula els dos ens vam posar a buscar l'origen de semblant plaer sensitiu. Era a uns 30 metres! Però el millor és que era després de girar per un carreró perpendicular a la nostra trajectòria. Deu metres endavant i vint a l'esquerra, una "pizzeria al taglio" que no parava de renovar l'expositor davant de la gran demanda que tenia.
No és la millor imatge que hom pugui trobar de nosaltres dos, però descriu el moment am prou fidelitat.+copia.jpg)
Jo sóc el de la dreta
Servidor una d'anxoves i albergínia!
Ella, xampinyons amb pernil dolç, crec recordar..JPG)
Crema una mica.JPG)
Una imatge més bonica, per compensar les meves aparicions
Així doncs, ja som una mica més italians, tot i que encara haig de parlar de "El pizzero de mi barrio". És ell el nostre proveïdor més recent, una passada! Les visites en gaudiran de forma obligatòria!
BUON APPETITO!
16 d’oct. 2008
La paraula coneguda? vol.4
Mateixa política de preus,
Mateixa política de marqueting,
Mateix logo,
Mhhh... per què nosaltres tenim un nom diferent per al:
Igual de ple que els de casa
Encara no hi hem comprat res, però aviat necessitarem una torradora de pa, un "liqüidificador" (com diu la Patrícia), un Minipimer... tó modenno.
Evolució
El meu primer contacte amb la Universitat Politècnica de Torino em va, en certa manera, sorprendre. És com aquell que arriba per primera vegada a la universitat amb 18 anyets, i ho veu tot gran, tot nou, tot tecnològic.
Sense anar més lluny el primer dia ja vaig poder utilitzar el Wireless del que disposen... i va ser... espectacular! Res a veure amb el nostre (on costa tenir una bona connexió des del bar). Aquí, puc descarregar fins a 1Mb/seg desde fora el recinte universitari! Des de la parada del tramvia!
Tot i això, servidor s'ha vist sorprès en un aspecte que no s'esperava!
Li he tingut que fer una foto.
Estem parlant de... "cuclillas"!!!
Aprofito la instantània per aparèixer en ella. Més que res per donar un toc de bellesa, ja que capturar únicament un excusat, em feia "oi".
14 d’oct. 2008
Ja tenim pis!!!
Servidor acaba de fer una trucada per demanar-li una cosa a la Patricia. Doncs bé, resulta que ella estava passejant amb la Guta (l'amiga brasilenya que ens va buscar allotjament) i amb la Nicoleta (la propietària del pis!!!).
Durant la meva trucada, m'ha comentat de "LA NEGOCIACIÓN" ja s'ha produït s'ha pactat definitivament el lloguer i les condicions, i que són realment bones.
El lector/visitant habitual recordarà la imatge de:
En "Pis Patrícia" és on ens quedarem
Més endavant i en aquest mateix article, penjaré unes fotos i algun vídeo del pis per donar una noció a la família i amics de la meva residència actual!
Fotos de Torino
En general, és la Patrícia qui fa les fotos aquí. Llavors, quan passa una setmana, o veig que ja n'ha fet moltes i jo encara no en tinc cap, les agafo, i les passo al meu ordinador, o al facebook.
En general, les aniré penjant al facebook i l'enllaç el deixaré tant aquí, com en la descripció del blog a la dreta d'aquestes línies.
Fotos de Torino en el facebook
Tot i això, aquí algunes de les més destacades i recents..JPG)
La cosina de la Patrícia, ella mateixa i jo(d'esquerra a dreta, per aclarir).JPG)
Mapa amunt, mapa avall,encara no ho tinc tot clar.JPG)
Fent les castanyes que surten en el facebook.JPG)
Un tramvia, com la majoria d'aquí.JPG)
Castello del Valentino
Ara, una mica de paisatges:.JPG)
El riu Po, per exemple.JPG)
El riu Po, des d'aprop de casa.JPG)
El Po, amb l'esglesia/ermita dels Caputxins
El Po, de nit
12 d’oct. 2008
Una Coca-Cola mhhh...
En efecte, una Coca-cola.
No en sóc addicte, però m'agrada. Simplement de tant en tant, quan surts amb algú a algun lloc (tot i que aquí es gasten molt més els cafès), quan arribes a casa i jeus al sofà, quan estàs preparant el dinar i fas una mica d'aperitiu...
Una Coca-Cola mhhh...
Doncs bé, resulta que servidor va tenir un gran dilema en el supermercat, ahir. Mentre debatia entre una Coca-Cola... o...
Cola Gipsy, com el nom indica.
El dubte es va resoldre al veure que:
Litre i mig de "Coca-Cola" = 1,20 l'€rdos
Litre i mig de "Cola Gipsy" = 0,39 l'€rdos
Continuo amb vida després d'haver-la tastat (com es pot observar en la imatge). La crisi, no treballar, i viure sol no permet arribar a tot arreu.
Conducció Italiana, vol.3
Sorprenent!!!
Que tinc una gestió a fer?
Doncs, m'aturo, i la faig!.JPG)
No és un accident, han estacionat!
Servidor apareix en la instantània per dissimular. Una altra imatge gentilesa de la Patrícia.
Posar una rentadora
Si fins ara, em sentia madur pel fet d'haver estat els darrers anys posant les seves pròpies rentadores (rentar jo la meva roba). Aquesta setmana me n'he adonat que hi ha un pas més enllà.
Viure sol és quan te n'adones que:
"Ha desaparegut la força superior/misteriosa que feia que sempre hi hagués sabó, detergent i suavitzant al costat de la retandora!!!"
by Mike.
Cites i V.Indep
Avui, diumenge per la tarda, em disposo a publicar tot un seguit d'articles referents a la setmana que ja s'acaba.
Tot i això, abans de fer-ho, trobo necessari estrenar dues noves seccions en el blog.
Com qui disposa d'un show televisiu, i fa l'estrena d'un nou format en la seva graella:
Cites!
Perquè hi ha coses que es descriuen prou bé amb un sola línea i no es poden encabir dins la secció de "breus".
El primer exemple ve en l'article següent.
V.Indep!
És un diminutiu del que vull intentar expressar com:
Viure sol (en parella).
Independitzar-se.
Independitzar-nos.
Per tant, he decidit amb el "V.Indep" classificar totes aquelles coses (articles) relacionats amb el fet d'haver aconseguit un lloc NOSTRE.
Un exemple n'és, també, l'article que segueix a aquest.
5 d’oct. 2008
Puc posar una enquesta?
Imagina't que vull col·locar una enquesta en mig de l'article, puc?
a veure!
MIRA QUE GUAPA!!!
(I fins aquí l'article original)
(La web d'on sortia l'enquesta ja no existeix!!! :S)
Durant aquesta setmana (fins avui, diumenge) servidor ha estat ocupat amb assumptes matrimonials (de parella) i amb d'altres laborals (el Projecte).
Mentrestant, nombrosos i benvolguts visitants s'han deixat caure pel blog justament mentre tenia en primer pla aquest article "un pèl chapuzero".
En conseqüència de les respostes a l'article, he decidit deixar-lo penjat. Però modificar-lo tant per disculpar-me per la meva setmana d'absència com per agrair els comentaris penjats!
Gràcies a tots!
UNA ABRAÇADA!!!
2 d’oct. 2008
El dia d'aviu
Va tot en un sol article:
-Ja tinc tarjeta de crèdit italiana. Així doncs, ja formo part del consumisme italià, també.
-La senyoreta ha volgut "ingtentar veure" alguns altres pisos de lloguer per saber si realment pagarem un bon preu o no en el pis on ella està ara. Dic "intentar veure" pk a l'observar els anuncis del lloc amb servei gratuït per estudiants i veure els preus al mateix tems que les fotos en una agència immobiliària, s'ha convençut sola.
-He tingut la primera classe d'italià (curs gratuït).
-Hem anat a sopar els dos a un dels 5 restaurants universitaris de la ciutat (el més cèntric), una pizza per els dos i amanida per 2,20€. Al sortir
-Hem passejat per una fira/exposició organitzada per el C.U.S Centro Sportivo Universitario. Amb el mau italià patètic... sóc estudiant d'ERASMUS espanyol, m'agradaria participar en un equip de bàsquet. Em trucaran!!! Lògicament per una lligueta no federada on hi cap fins i tot gent extrangera!
-He acompanyat a la senyoreta al seu pis. He vingut a la resi. L'habitació està buida novament!!! Puta que pariu!!! Que diuen en portuqués. Serà que no poden parar de tocar-me els cullons!
Es deia Alberto (ho he descobert aquest matí).
Estic cansat, estimat lector/lectora/visitant.
Vaig a dormir.
Bona nit.
La paraula coneguda, vol.3
Em va sorprendre veure'n bosses quí també. Primerament vaig pensar que era perquè feien alguna compra a Barcelona i portaven la bossa fins qauí Torino. Ara em sento a prop de la diagonal... Saps de què parlo?
Una altra entrega de la paraula coneguda per il·lustrar una mica el blog després de dos articles de lletra pura i dura!
1 d’oct. 2008
La segona "altra arribada"
Bé, una nit sol... i al tornar a la resi al vespre següent veig que hi ha coses d'algú. Sense més vaig cap al menjador per fer una mica d'internet, mentre imagino de quin racó del món serà el meu proper company d'habitació.
Vaja! m'he deixat els cascos (per no molestar als altres amb la música del portàtil) a l'habitació. Estic arribant. Ara hi ha llum. Pico. Obro, mentre des de l'interior també intenten obrir.
Ostres! És no sé... normal!
(queda lleig de dir, però donades les trobades anteriors no em ve res millor al cap)
En anglès:
Jo: Hola! que tal?
Ell: Bé, encantat de coneixe't.
Jo: Igualment. Sóc espanyol, no parlo italià, perdona.
Es queda pensant molt... vaja, li ha petat a la cara!Ell: Jo soc d'una ciutat d'aquí a prop. I clar, no practico gaire l'anglès. Però millor, perquè així el milloraré!
A partir d'aquí hem parlat de a quina hora li anirà bé llevar-se, de que jo vull aprendre italià, i que ell demà ha de fer alguna cosa que no m'ha quedat clara!
Torno a dormir acompanyat. Bona nit!
Ratllant la realitat
És tard, tinc molta feina per fer les maletes, ja estic a Torino però tot i així haig de marxar d’ERASMUS.
Tinc com a company d’habitació en la resi que estic a l’ Isaac G. No se ben bé perquè marxo durant bona part del vespre i al tornar les dones de la neteja de la resi (que fan neteja de l’habitació un cop per setmana) em tenen tota la roba endreçada i preparada per que em pugui fer la maleta en un moment!!!
Dormo poc. Al matí següent ja estic en el cotxe del meu pare de camí a Comarruga. Condueix el meu germà i al seu costat el meu pare. Insisteixo en que estic fent tard, se m’escapa l’avió i no tinc molt clar a quina hora l’havia d’agafar ni si el meu germà serà capaç de trobar l’aeroport. Insisteixo en que miri d’anar més ràpid, i com a resultat agafa un camí/carrer secundari que fa pujada i que està ple de gent que travessa d’un costat a l’altre l’asfalt.
El carrer és d’un sol carril, bastant ample però té cotxes aparcats a dreta i esquerra que només deixen lloc a l’esmentat únic carril ascendent. Un grup de joves també creua però de forma més tranquil•la en diagonal de dreta a esquerra i ascendent, que tenim pressa! cullons!
El meu germà pita.
El noi del grup (en direm R) que va més a poc a poc (i per tant més en el centre del pas dels cotxes) es gira, i crida un:
QUE PITAS COJONES! GILIPOLLAS!
Al passar (R) se’ns encara, i crida un parell de coses més que no recordo i que nosaltres responem en el mateix to, naturalment. Ell i el seu grup pugen en un cotxe (aparcat a l’esquerra).
A l’arribar al final del carrer (de la pujada) tombem a la dreta. Hi ha caravana. Estem quasi aturats. El cotxe que tenim davant està ocupat només pel conductor i resulta ser amic del grup anterior. Baixa del cotxe. Ens comença a increpar per l’esdeveniment anterior.
El meu pare baixa de cotxe i es queda al costat de la porta discutint (en la distància) amb el nou individu. A la nostra esquerra (al costat de la porta del conductor) apareix el cotxe dels personatges anteriors. El noi que ens havia cridat abans (R) ens torna a faltar, amb molta més energia aquesta vegada des del seient del conductor amb la finestreta del copilot abaixada. Ara el veig millor. És físicament una suma de Raúl Pastilles i Rubén Gómez, amb el cap pelat (un o dos mil•límetres de cabell) i baixet, però no molt.
El meu pare al tiu del cotxe de davant:
“¡Dile a tu amigo que baje del coche! ¡¡¡DILE QUE BAJE!!!”
Baixo jo, per l’esquerra del cotxe, i em quedo mirant a “R”.
“¡Baja del coche!” li dic.
R baixa. I jo, amb els ulls vermells d’ira:
“¿¡¿¡¿¡Que pasa!?!?!?” “¡¿¡¿¡¿¡Tienes ganas de ir tocando los cojones por ahí!?!?!?!”
Cop amb la ma plana al sostre del nostre cotxe.
“¡¿¡¿¡¿Qué estás buscando?!?!?!”
Amb tot això veig que ell s’acollona. No sap que dir. Fins ara no li havien plantat cara. Me n’adono que he perdut de vista al meu pare.
Veig com de cop i volta R és agafat per s’esquerra (mig agafat mig placat) i aixecat del terra per la cara. El meu pare l’ha aixecat agafant-lo per la cara amb les mans i clavant-li els colzes al pit. Se l’emporta 5 metres endavant i a la dreta fins a sostenir-lo contra el cotxe que havia parat davant nostre. Flipo mentre sento al meu pare dir-li fluix però amb ràbia.
“¿Ahora qué?” “¿Ahora qué dices?”
Crido un: “DEIXA’L DEIXAAA’L!!! MARXEM!!!!”
Torno a pujar al seient de darrera a l’esquerra. El meu pare també puja. I marxem, no se com.
Em desperto, son les 5 i 10 minuts. Porto molts dies recordant els somnis amb una claredat espectacular. Aquesta vegada dubto si agafar una llibreta per anotar els detalls. Decideixo gravar amb una mica més d’intensitat la major quantitat d’informació possible. Torno a dormir.
Conducció Italiana, vol.2
Aquesta vegada... detall de l'esdeveniment en un creuament.
Corso (avinguda) amb una via (carrer) cualsevol.
Passarà?
Foto de la Patrícia, novament
Foto de la Patrícia, novament
30 de set. 2008
El segon comiat
Aquesta vegada, a diferència de com va succeir amb el company d'habitació Japonès, el noi ha marxat sense dir res.
Desprès de passar la tarda amb la Patrícia, com de costum, pasejant per aquí, sopant en el restaurant barat de la uni per allà... he anat cap a la resi, doncs la tinc pagada fins el 14 d'Octubre.
A l'arribar, he trobat a faltar tots els objectes personals del company "de color" (detall que tinc pk si no la Patrícia em titlla de racista). En rigorós directe (m'aixeco fins a la meva habitació) veig que realment, no hi és. Avui, torno a domrmir sol... i segurament que demà també.
La paraula coneguda, vol.2
Tot i que és del mateix dia que l'anterior...
No deixa de facilitar la vida d'un servidor els: GRANKULLA, LERVIK, TUPPLUR, LYCKSELE, LAXVIK, LERBERG, EXPEDIT, GRUNDTAL, KROKEN i tot de paraules estrafularies... sabeu de que parlo?
Ella no hi habia estat mai... en Brasil no en tenen.
Que barato!!!
Que bonito!!!
Que monooooo...
29 de Setembre, San Miquel
Bé, ahir va ser el meu sant.
Per motius del directe, no vaig poder penjar res. Tot i això, sempre m'ha fet gràcia mirar una mica sobre el tema... i si més no, avui ho he fet.
Deixaré l'estudi més exhaustiu per l'any que ve.
L'arcàngel Sant Miquel
L'encarregat dels Exèrcits de Déu (i per tant príncep dels àngels), en les religions jueva, islàmica i en les Iglesies Catòlica, Ortodoxa, Copta i Anglicana.
Val a dir que aquesta vegada no tinc fonts mooolt fidedignes (només Wikipedia). Però tot i això, considero interessant fer saber al lector:
La Iglesia catòlica el considera patró i protector de la Iglesia Universal; i el primer dels set arcàngels, juntament amb Gabriel (missatger celestial) i Rafael (protector dels viatgers i del prometatge/festeig).
(segons algunes fonts, els únics àngels amb nom)
Unes figuretes dels tres
Imatge una mica més... religiosa
Suposadament tocarà la trompeta el dia de l'arravatament (1° Tesalonicenses 4, 16), i és l'encarregat de frustrar a Lucifer o Satanàs. És per això que en l'art se'l representa com a àngel amb armadura (en general, romana) amenaçant amb una llança o espasa a un dimoni o un drac.
QUINA PASSADA!
Conducció Italiana, vol.1
Inici d'una selecció d'imatges de l'agilitat italiana al volant.
Lliçó una i primera: APARCAR!
Foto de la Patricia
26 de set. 2008
I ella, on està?
Com ja és sabut, servidor està actualment en una residència considerablement propera al Politecnico. Doncs bé, la Patrícia no està amb mi.
Desde Brasil, utilitzant "orkut", ella va conèixer una noia molt simpàtica brasilenya que actualment viu en Torino. Aquesta noia (de nom Guta, probablement de Maria Augusta, encara no ho se) li va buscar un parell de llocs on estar per tal que a l'arribada no tingués problemes.
En primera instància, Patrícia, Guta i servidor vàrem anar a veure un monolocal després de deixar les maletes en el pis d'ella. Ens vam trobar que la llum no estava donada en aquell lloc per problemes burocràtics, i que trigarien com a mínim una setmana en fer-hi arribar electricitat. A part, val a dir que el lloc en si era una mica "un cutxitril" però es veu que aquí aquests espais s'estilen bastant. Essent descartat per la pròpia Guta, ens porta a un segon lloc, on en principi no l'hauria de portar si no fos realment necessari. És aquí on Patrícia passarà, com a mínim el primer mes (fins el 23 d'Octubre).
Perdoneu el pols de servidor...
Bé, dir que el pis és bo de collons!!! Gran, dues habitacions grans, amoblat... Tot i això, el pis està a nom de l'amiga de Guta, Nicoleta. Aquesta última està de vacances a Grècia fins el 2 d'Octubre, molt probablement dia aproximat en el que es produirà "LA NEGOCIACIÓN".
A partir d'aquí, pot esdevenir com a resultat el fet que servidor ja tingui un lloc per viure com a persona, gran, independent, seriós, de veritat, PERSONA.
Ja ho comentaré en un futur proper (un cop produïda LA NEGOCIACIÓN) però és possible que en breu se m'acabi la època de veinteañero de samarretes ajustades, bambes i texans d'estudiant per passar a ser un HOME de quasi trenta que haurà d'anar amb camisa, pantalons i treballador.
La paraula coneguda, vol.1
Tot caminant els dos... de cop i volta, a l'horitzó, una paraula em fa sentir com a casa. Quina tranquilitat!
El tema del PFC
Al lector poc habitual, o bé el que no controli el lèxic "teleco", comentar que PFC és Projecte Final de Carrera.
Després de que se m'assignés un tutor aquí en Torino per el meu PFC (com recordareu de l'article El segon motiu de l'estada) vaig poder contactar amb el tal Fabio i se'm van proposar tres temes ben diferents. Més endavant hauria de decidir que feia concretament respecte el tema seleccionat.
Sigueu benvinguts, doncs, a "el anillo":
Donades dues fibres òptiques creuades, podem fer que la llum d'una certa longitud d'ona circuli per una part de "el anillo" desviant-la de la resta de longituds d'ona que "seguiran recte". Tal com:
Principi de funcionament
Però això no és tot! El millor que té aquest "anillo" (a part de ser de silici, d'unes 5 micres, poder-se incorporar en chips, etc.) és que al aplicar-li una tensió podem decidir quina és la longitud d'ona que desviem en funció de la pròpia tensió.
Utilitzant-ne uns quants i aplicant el que s'ha descrit en l'apartat anterior... pam!
UN SWITCH ÒPTIC!!!
Al lector no gaire telecos... UN CONDENSADOR DE FLUZO!!!
És broma, naturalment.
El que si que obtenim de veritat és:
Una petita aproximació del 4x4
A partir d'aquí puc orientar el meu estudi a:
- Obtenir / dissenyar / estudiar configuracions no bloquejants.
- Obtenir / dissenyar / estudiar un switch òptic amb l'element en qüestió.
- Estudiar la "scalability" (màxima càrrega que pugui arribar a assolir o suportar una configuració ja existent).
- Estudiar la "scalability" (màxima càrrega que pugui arribar a assolir o suportar una configuració nova (dissenyada en el departament)).
- Estudiar / fer un model de la energia consumida / dissipada per un conjunt de "anillos".
- Estudiar / fer un model del propi "anillo". (Aquest últim pràcticament descartat, ja que es tractaria d'un model molt concret, simplement de l'element. Seria més com fer un model d'un dispositiu (estil estudi electrònic) que no pas la funcionalitat a més alt nivell... al que servidor està més acostumat).
El que ara toca és passar-me tot el cap de setmana llegint molta documentació recent en anglès per tal d'endinsar-me en el tema i poder parlar dilluns amb la gent del departament quina part em toca (o m'agrada). Després anirem tots a parlar amb "el jefe" Fabio amb alguna cosa ja decidida.
Servidor estarà doncs, dos dies ocupat a l'estil americà: "cariño, no puedo... tengo una reugión muy importante el lunes!"
Per acabar, notar que "el anillo" no l'he traduït i no crec que ho faci per tal de tenir MOLT MÉS PODER!!!
Muahahajajajajajaja
L'altra arribada
L'altra arribada???
Ha vingut algú més?
Doncs sí. El mateix dia que la Patrícia va aterrar a terres Italianes, coneixia al meu nou company d'habitació. Té un anglès complicat, pk és africà, de Líbia. Clicar el propi "Líbia" per a més infomació. Apa! una mica de cultura que regalo per aquí, de gratis!
De moment, notar que crec que es diu James (o equivalent en el seu idioma), és negre, negre, negre... (tres vegades, pk és fosc de cullons) i que segur que està plè de jartades. La primera i espero no descobrir-ne gaires més:
No utilitza els llençols, dorm entre la manta i el cobrellit.
23 de set. 2008
El destí de la Felicitat
Al lector/visitant, has de saber que aquest article ha estat programat per ser penjat el 23 de Setembre del 2008. Amb això vinc a dir que si estàs llegint-me, vol dir que ja estic amb ella. Novament.
En Brasil...
Perquè el discurs que havia de fer-te creure i havia de fer-me creure fa dos anys i mig:"No estoy feliz porque te vayas, pero sí que estoy feliz por haberte conocido. Porque he vivido el amor, he vivido la felicidad, he volado, he nacido. Porque hay gente que se pasa toda su vida sin poder saber que es todo esto. Porque que vuelvas a casa no puede ser malo. Porque yo andaba por el camino de mi vida, y tu por el tuyo, se juntaron esos caminos dos meses, los hemos vivido intensamente... y ahora, cada uno debe seguir el suyo!"
Ja no és vàlid.
Avui, ara, dos camins, dues vides, s'ajunten. Per sempre.
Porque sacas lo mejor de mi mismo, incluso lo que no sé ni sabía que tenía.
Porque siento, he sentido y sentiré todo lo posible y más.
Porque desde que te conocí, entendí que hay una parte en mí que siempre falta, algo que necesito para estar completo, para respirar, para vivir. Tú.Porque es maravilloso sentir que pierdo el control, porque sería capaz de hacer cualquier cosa que me pidieras, pero al mismo tiempo se que no me va a pasar nada malo, porque tu no lo permitirías. Porque soy tuyo. Porque no necesito justificarme, ni usar "porqués" al hablar de mi amor por ti. Porque lo que existe, simplemente, es así.
Porque no se puede escribir mejor ni con más sinceridad si no fuera el corazón quien hablase.
Porque te quiero.
Porque te amo.
22 de set. 2008
Agaur (la beca)
Per als qui no estan habituats al llenguatge, o per refrescar:
Servidor (simplement pel fet d'estar d'ERASMUS), obté le beca ERASMUS. Entre uns 100 i 200 l'€uros al mes durant 6 mesos, normalment uns 150.
A part, l'Agaur (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i Recerca) disposa d'unes beques adicionals de 200€ justos i rodons durant 6 mesos. Aquesta beca pot ésser concedida, o no.
Total, servidor pot col·locar-se en 150€ o 350€ durant 6 mesos.
Hi ha 2 persones (l'autor intel·lectual, i l'autor material) que s'han guanyat un sopar
Afegiré al tercer, que no va col·laborar per la distància, provablement.
Gràcies als tres.
20 de set. 2008
Torino
Un article per respondre tot allò que sovint se'm pregunta:
Que tal?
Com et va per Torino?
Com és la gent?
Que tal l'italià?
Estas en una resi?
Com va la uni?
Que tal? Com és la gent? i, Que tal l'italià?
Doncs molt bé, la veritat. La gent que he conegut fins ara és genial! Val a dir que el meu nivell nul d'italià fa que tot el que hagi utilitzat fins ara hagi estat o bé castellà o bé anglès. Només he conegut a uns tres espanyols (en Gonzalo, amb qui més em faig; en Joseba; i en Dani, amb qui he tractat poc), però ja parlaré més endavant d'ells.
Amb això he matat tres preguntes, anem doncs, a les altres tres:
Com et va per Torino?
És una ciutat molt molt maca!
D'entrada, notar que està aquí:
Ver mapa más grande
I ho dic perquè es pugui observar que estem a un 80 km dels Alps. Per això esdevenen imatges com aquestes:
Que lògicament, no estan fetes per mi. Però si que es veuen els alps desde on estic.
Responent a Estas en una resi? Com va la uni? Observar que:
Ver mapa más grande
En efecte, a 15 minuts caminant. La universitat està una mica mal estrucutrada per a un servidor que s'ha acostumat tota la vida a la quadrícula del Campus Mort.
Però tot i això, estem parlant d'una uni que té un culló d'anys d'història, prestigi, i tant el bar com el restaurant son súper baratos. Ja entraré en detall més endavant.
Finalment, la resi:
Estic en una resi (Foyer) en Via San Secondo, 70 i que és gestionada per la YWCA-UCDG, una associació que... bla, bla...
Carrer desde el balcó de la resi
Mirant endavant
Jo dormo en la superior
Angle oposat
Camera doppia
En italià, habitació doble.
Fa dos dies, 2:30 de la matinada, soroll, el meu company d'habitació remena l'armari i els calaixos. 7:30 Em toca l'esquena mentre dormo, em desperto, i... "I go back to Japan..."
Durant el matí, fent ús del més baix instint de supervivència, miro d'aprofitar tot allò que ell ha deixat.
Naqri Kagika, el somellier japonès, ha tornat cap a casa. Ja porto 3 dies sol en l'habitació doble.
18 de set. 2008
Actualitzacions de l'estiu
Per al lector poc habitual possiblement passi desapercebut.
Finalment he publicat 4 articles que tenia pendent del mes d'Agost:
Sopar de bombers La festa major de Santa Coloma de Queralt
Els meus companys de feina En sí mateixos...
The Firefighter No podia faltar!!!
Tornant cap a casa Per acomiadar l'estiu.
Desitjo que el lector/visitant en gaudeixi.
17 de set. 2008
El segon motiu de l'estada
De: Josep Sole
Per a: Miquel Garrich
Cc: Fabio Neri, Mobilitat ETSETB, Eduard Alarcón
Miquel,
I had a SKYPE session with Professor Fabio Neri this morning about your stay in PoliTo for doing your Master Thesis.
As a result, He kindly accepted to meet you in his office to discuss potential topics of your MT and assign you and advisor.
Once receiving copy of this mail Prof. Neri will contact you to provide you the coordinates of his office and set up the time of the meeting.
Since you are going to need a supervisor here at Telecom BCN (UPC), I can do this role for you.
Regards,
Josep.
TRADUCCIÓ:
De: Josep Sole (profesor d'una de les assignatures que vaig tenir el quatrimestre passat, Telecomunicacions per Fibra Òptica)
Per a: Miquel Garrich (Servidor)
Cc: Fabio Neri (professor del Politecnico di Torino amic d'en Josep), Mobilitat ETSETB (departament de relacions interacionals de Telecom BCN), Eduard Alarcón (subdirector de relacions internacionals de Telecom BCN).
Miquel,
He tingut una xerrada amb el professor Fabio Neri amb SKYPE* aquest matí sobre la teva estància en el Polit.Torino per fer el teu Projecte Final de Carrera (Master Thesis en anglès).
Com a resultat, ell ha acceptat amablement trobar-se amb tu en el seu despatx per parlar els principals temes del teu PFC i assignar-te un supervisor.
Un cop hagi rebut copia d'aquest e-mail, el prof. Neri es posarà en contacte amb tu (et contactarà) per facilitar-te l'adreça (coordenades) del seu despatx i l'hora en que quedareu.
En el moment en que necessitis un supervisor aquí, a Telecom BCN (UPC) (nota:La uni), jo puc fer aquesta funció per tu.
Salutacions,
Josep.
SKYPE: (pograma que he fet servir avui per trucar a casa)
Dinar del tercer dia
De primer, un tipus de "raviolis" verds farcits amb alguna cosa que encara ara no se que és.
De segon, dos talls de llom i puré de patates.
Postre, dos talls de síndira.
Pa i barra lliure de veguda.
Menú de la universitat: 2,10 l'€uros !!!!
16 de set. 2008
El camí de la felicitat
El primer dia, mentre obserbava les parelles que s'estimen, recordo no només el motiu de la meva estància, sinó el de la meva existència.
Porque cada vez que pienso en ti me viene esta imagen...
Porque tu haces que todo tenga sentido...
Porque tu eres lo que yo necesito...
Porque tu me haces ser...
Porque te quiero...
Porque te amo.
15 de set. 2008
Ja he arribat!!!
Dissabte:
7:30 S'aixeca les birres al pis del Lluís de la nit anterior i haver dormit 5 hores, li pesa. La maleta!
10:00 Descansa, esmorza i hi torna al cap de 30 minuts.
13:00 Ja pràcticament ho té tot preparat, descansa abans de dinar.
14:30 Dina, es dutxa...
15:30 Mirada perduda, s'acomiada.
16:00 Gestiona tot el que resta en Esparreguera.
17:00 Una birra en Abrera, al costat de ca l'Alvaro.
18:45 Es troba amb en Tim, un antic amic comú de l'Ana que ha vingut a passar uns dies a Barcelona, desde Alemania.
19:30 Arriba a casa la Martina. Aquí esdevé l'últim sopar, una pizza casolana bona de collons.
El vespre / nit continua entre riures, moments de tristor pel comiat, promeses de retrobament i licor d'erbes de Mallorca.
Diumenge:
Naturalment, sense dormir es fan les
2:30 Desfila cap a l'Estació del Nord.
3:25 Arribada a l'Estació. Amb una puntualitat descomunal (per part d'una companyia d'autobusos) agafa el segon bus en direcció Aeroport de Girona (a les 3:50, ja que l'hora teòrica era 3:45 però el primer anava ple...) amb 20 persones en un bus de més de 50 de capacitat, comoditat assegurada. Dorm.
5:00 Arribada a l'aeroport de Girona. Factura. PRIMER ATRACAMENT (a casa) "perdone senyor Miguel, pero su maleta no estava incluida en la reserva de internet... tendrá que pagar 20 l'€rdos para facturarla"
6:45 Ryanair, ultra puntual. Vola a Milano.
8:15 Arriba a Milano (Bergamo)
8:45 SEGON ATRACAMENT!!! Un bus de Bergamo a Milano "centro" 8,75 l'€rdos. Una hora de bus.
9:45 Milano centro. Estació de tren. Agafa un billet per Torino, segona classe. 8,5 l'€rdos.
11:15 Es posa en marxa el tren a Torino (porta Nuova). La millor part del viatge, quins paissatges, tot pla, varietats de sembrat, comoditat absoluta, les maletes viatgen amb mi, el tren és gegant (unes 5 o 6 persones per vagó). Dorm.
13:10 Arriba a Torino. Treu de la carpeta la impressió de google maps i mira on està la residencia... vaja! Però si en el mateix mapa de la resi hi ha l'estació on arribo!!! Camina.
14:00 Li parla l'encarregat de la residència... ell es limita a fer que si amb el cap mentre li ensenya la seva habitació, la cuina compartida entre molts, el lavabo, i la resta de la resi.
15:00 Busca menjar. DINAR DEL PRIMER DIA: Un croissant i una cocacola. 4,10 l'€rdos.
16:00 De qui es parla en tercera persona es troba amb si mateix, en un parc que encara no sap situar en el mapa, on hi ha unes 4 parelles d'enamorats estimantse (a modo de besitos). Ho recorda. JA SE A QUE HE VINGUT!!! A buscar la felicitat!!!
18:00 Torno a la resi despres de meditar. Conec al meu company d'habitació, un japonés que acaba estudis de sommelier.
19:00 SOPAR DEL PRIMER DIA: Un quebab i una cocacola. 5 l'€rdos. La cosa millora.
L'endemà, dilluns, ja he pogut anar a comprar. M'he cuinat. DINAR DEL SEGON DIA: Un quart de kilo de macarrons, amb sofregit. No tornaré a passar gana.
31 d’ag. 2008
Tornant cap a casa...
Era una de les finalitzacions de la meva jornada laboral com cualssevol altra...
Però aquesta seria l'última.
Cada vegada que he tornat cap a casa... es feia més fosc... ha estat un bon estiu!
SALUT!
The firefighter
Deixant-me enganyar per en Sergi, al final ho he fet.
Això és només el començament...
Com a anècdota, una jornada de pràctiques amb escuma:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
